Loading
Move Commons Sin ánimo de lucro, Reproducible, Reinforcing the Town/community/society Commons, Horizontal


Titular notícies

ADÉU a MAMA ÀFRICA

Dilluns 10 Novembre 2008


Un atac de cor s'ha endut la llegendària cantant sud-africana Miriam Makeba. Tenia setanta-sis anys i s'ha mort prop de Nàpols quan participava en un concert de solidaritat amb Roberto Saviano, autor del llibre 'Gomorra' i amenaçat per la camorra. Acabava de cantar el seu tema més conegut, 'Pata Pata', i com afirma Nelson Mandela s'ha mort 'dalt d'un escenari i en suport d'una bona causa'.

Nascuda el 1932 a Johannesburg, Makeba va començar a destacar-se musicalment el 1959 amb una ronda de concerts internacional. En voler tornar a Sud-àfrica, el règim segregacionista va retirar-li el passaport i va començar un llarg exili de tres dècades pels EUA, Guinea i Bèlgica. Als EUA, Mama Àfrica va guanyar-se reputació com a activista anti-apartheid (va testificar a l'ONU contra el govern racista sud-africà) i va rebre el reconeixement musical (amb un premi Grammy el 1965).


Però també hi va experimentar el buit, quan el 1968 es va casar amb el dirigent dels Black Panthers Stokely Carmichael i se li van cancel·lar concerts i contractes discogràfics. Amb l'alliberament de Nelson Mandela, el 1990, va decidir tornar al seu país. Amb Makeba s'apaga una de les grans veus de la música contra l'apartheid, al costat del trompetista de jazz Hugh Masekela (el seu primer marit), el 'zulu blanc' Johnny Clegg i el grup Ladysmith Black Mambazo.

Recordant Makeba a internet

Els missatges de condol per la mort de Mama Àfrica són nombrosos a la xarxa. A més dels de Nelson Mandela i de Roberto Saviano ('La veu de Miriam Makeba representava la llibertat per als sud-africans de l'apartheid'), els internautes poden deixar els seus missatges a la web oficial de la cantant, al portal sud-africà IOL o a BBC News.

Però internet també és un bon espai per recordar Miriam Makeba. En servidors de vídeo com YouTube hi ha des de temes seus com The Click Song, Amampondo i Pata Pata fins a fragments del seu discurs a l'ONU el 1963, un documental en què parla dels seus records sobre l'apartheid i l'exili (primera part, segona i tercera), i algunes actuacions que va fer amb Hugh Masekela (com aquest Soweto Blues) o Paul Simon.

Últimes Notícies


  logo comsoc comunicacio social Qui som

Ass. COMSOC


Contacte

Col·labora
Què fem

El Portal


Ràdio

Tallers
Segueix-nos

Facebook


Twitter

Vimeo