Les dones iraquianes que col·laboren com a voluntàries amb l'ACNUR assistint altres refugiats han estat algunes de les beneficiàries d'aquest projecte. Les pallasses “a través de diferents tècniques els han ajudat a trobar-se amb elles, a escoltar-se i a riure”, declara Cristina. “Si tenen confiança en elles, podran transmetre-la a altres refugiats nouvinguts”.
“En poc temps es van veure grans avanços, les àvies jugaven més amb els néts, estaven més somrients i més feliços, fins i tot -continua la pallassa- des del segon dia es van llevar el vel i es van descobrir davant nostre”. Insereix aquí el cos del text.
Armades amb el joc i el riure, les pallasses es van acostar a un col·lectiu de dones diferent. Víctimes de maltractaments que són ateses en un centre de Càritas. “Aquestes dones han fugit de l'Irac on han sofert violacions, maltractaments o han vist assassinar la seva família”, explica Cristina, “encara que és difícil que es concentrin, vam treballar per evadir-les de la realitat, perquè prenguin confiança en si mateixes i siguin capaces de riure”.
Pallassos Sense Fronteres creu que aquest projecte femení ha estat un èxit: “les dones han quedat encantades i intentaran posar més calor al seu dia a dia, dones que tornen a casa amb més somriures, dones que tenien depressió i ara se senten millor”.
Des de Síria en vol directe a Mart
Els nens palestins del camp de refugiats del Tanf, a la frontera entre Síria i l'Irac, marxen a Mart perquè en la Terra ningú els vol. Aquesta és l'obra de teatre amb la qual els nens palestins van rebre el grup de pallasses que van anar a actuar per a ells.
Després de tres hores retingudes en la frontera, les pallasses van arribar al camp de refugiats que alberga 700 persones, entre elles uns 300 nens. “La rebuda va ser increïble, mai m'havien acollit així”, afirma Cristina. Els nens palestins els esperaven amb balls típics i obres de teatre. “Va ser molt emocionant, perquè era jo la que anava a actuar per a ells i va anar al revés”.
Amb la vista posada a Israel, pròxima destinació per als Pallassos Sense Fronteres, Cristina afirma que “el projecte a Síria ha estat un èxit, mai creus que el teu treball pot tenir tant sentit”.
* Per Sira Acosta, de CanalSolidari.org
“En poc temps es van veure grans avanços, les àvies jugaven més amb els néts, estaven més somrients i més feliços, fins i tot -continua la pallassa- des del segon dia es van llevar el vel i es van descobrir davant nostre”. Insereix aquí el cos del text.
Armades amb el joc i el riure, les pallasses es van acostar a un col·lectiu de dones diferent. Víctimes de maltractaments que són ateses en un centre de Càritas. “Aquestes dones han fugit de l'Irac on han sofert violacions, maltractaments o han vist assassinar la seva família”, explica Cristina, “encara que és difícil que es concentrin, vam treballar per evadir-les de la realitat, perquè prenguin confiança en si mateixes i siguin capaces de riure”.
Pallassos Sense Fronteres creu que aquest projecte femení ha estat un èxit: “les dones han quedat encantades i intentaran posar més calor al seu dia a dia, dones que tornen a casa amb més somriures, dones que tenien depressió i ara se senten millor”.
Des de Síria en vol directe a Mart
Els nens palestins del camp de refugiats del Tanf, a la frontera entre Síria i l'Irac, marxen a Mart perquè en la Terra ningú els vol. Aquesta és l'obra de teatre amb la qual els nens palestins van rebre el grup de pallasses que van anar a actuar per a ells.
Després de tres hores retingudes en la frontera, les pallasses van arribar al camp de refugiats que alberga 700 persones, entre elles uns 300 nens. “La rebuda va ser increïble, mai m'havien acollit així”, afirma Cristina. Els nens palestins els esperaven amb balls típics i obres de teatre. “Va ser molt emocionant, perquè era jo la que anava a actuar per a ells i va anar al revés”.
Amb la vista posada a Israel, pròxima destinació per als Pallassos Sense Fronteres, Cristina afirma que “el projecte a Síria ha estat un èxit, mai creus que el teu treball pot tenir tant sentit”.
* Per Sira Acosta, de CanalSolidari.org