Corina Mora / Plataforma 2015 i més *
Existeix i camina. En els països del Sud, on arriben a treballar les ONG espanyoles hi ha professionals locals que donen mil voltes als inexperts cooperants i dels quals un aprèn perquè coneixen el seu espai i saben millor que ningú quines són les seves necessitats.
Són les contraparts, aquestes sòcies locals amb les quals treballem conjuntament les organitzacions d'aquí. Quan una persona decideix treballar com a cooperant en algun país, decideix formar-se prèviament i conèixer i aprendre d'una altra cultura, descobrir la forma de vida dels altres i aportar experiències i esforços en el camí d'aquests pobles.
Encara que la sèrie vulgui centrar-se en la vida de l'equip espanyol, és preocupant que tots, tots els personatges propis del país en qüestió –Colòmbia, com hauran pensat la majoria dels espectadors, encara que es pretengui un lloc indefinit i no se citi– responguin a estereotips que acaben per situar-los en un plànol inferior: nosaltres sí sabem; ells no saben. Ni un sol referent local que ens doni alguna cosa constructiva i positiva.
Es repeteixen les idees que no fan sinó mostrar la població del Sud com els “pobrets”. Aquesta visió paternalista i maniquea que tot ho simplifica. O víctimes o botxins. El paramilitar és dolent. El guerriller sembla bo però també és dolent. El conductor és gandul i li agrada la beguda. La senyora i la seva filla malalta són ignorants. La noia maca és això, maca, i manté una relació -en secret- amb el cap de l'hospital espanyol.
Però aquí estan ells i elles, l'equip de Plan América, amb solucions per a tot. Encara sort. Amb perfils per a tots els gustos: la monja, la idealista-ingènua, el cínic, la sentimental... Però també s'equivoquen i tenen dubtes. Imagino que cada personatge ens donarà pistes capítol a capítol de les seves motivacions per salvar el món.
I aquí radica el problema de contingut de la sèrie. Si seguim alimentant la idea “redemptora” de la cooperació mai construirem una societat més justa. La cooperació no requereix d'heroïnes ni de sants. Si mantenim la visió etnocentrista davant altres països mai podrem treballar junts. Els pobles han de ser els protagonistes del seu desenvolupament, potser no amb el model que s'imposa des del nord, amb les seves pròpies eines i amb dret a equivocar-se. Les nostres solucions no són ni les úniques ni les millors.
No li demanaré a una producció audiovisual d'entreteniment que exposi la realitat tal com és, necessita el seu espai de ficció i creativitat, però no ens oblidem de la funció educativa que també tenen els mitjans de comunicació, i de les possibilitats tan valuoses que estem deixant passar per mostrar valors positius, solidaris i que ens facin viure en equitat.
Entenc que una sèrie de televisió necessita acció, que passin coses per narrar les seves històries, però, sense negar l'existència dels conflictes armats, ni les difícils condicions que en moltes ocasions troben les ONG per treballar en determinats llocs; iniciar Plan América amb un assalt, robatori, intent de violació i una cooperant assassinada a trets no és, afortunadament, ni remotament proper a la realitat. Per descomptat, el clima generat porta l'espectador a pensar més en els riscos i la supervivència dels cooperants que en la realitat social i injusta que viuen els països que precisen del suport de la cooperació al desenvolupament.
Flac favor a una societat com la nostra que encara no acaba de creure's que perquè nosaltres visquem com ho fem, uns altres estan explotats i en condicions precàries, que la nostra manera de vida, les nostres polítiques comercials, migratòries, econòmiques, afecten la vida de milers de persones en altres països. I que si les coses no canvien no és perquè no vulguin, sinó perquè no volem.
Vegem Plan América com una sèrie de ficció, més propera a un hospital militar de campanya en plena guerra que a un projecte de cooperació, i mirem el Sud i les seves gents que tenen molt que explicar.
(*) La Plataforma 2015 i més està formada per 14 ONG de desenvolupament espanyoles que treballen de manera conjunta per exigir que es compleixin els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.
