*Amb ella parlem de presos, d'altres campanyes i, en general, dels processos socials a Mèxic. La veritat és que aquest país és inabarcable. Hi ha històries i realitats de confrontació al capitalisme per a escriure mil llibres i... parlant de llibres, tenim la sort de tenir a les nostres mans un llibre que tot just acaba de sortir de la impremta, l'últim sobre el Sub, nascut d'una entrevista d'aquest amb Laura Castellanos i fotografiat per Ricardo Trabulksi, qui ens va nomenar semi-ambaixadors del mateix i ens va demanar que col·laborem en la seva distribució i difusió per tot l'Estat.
Per a nosaltres és un honor comptar amb la confiança i amistat d'aquest gran fotògraf amb qui, segur, seguirem treballant mà a mà pròximament.
Noves estratègies
Regressem a Galícia i Barcelona. Els pallassos han de regressar a Chiapas en breu, però també hauríem d'establir una estratègia complementaria per a assistir a les invitacions que ens han fet per a anar a actuar a les presons de la ciutat, visitar Atenco i fer que la nostra solidaritat sigui efectiva, a més de conèixer els lluitadors i les lluitadores universitàries.
Si haguéssim d'actuar en cada focus de rebel·lia d'aquest immens país no tindríem dies en la nostra vida. De moment assumim el compromís d'actuar en totes les comunitats zapatistes de la zona nord i, per a això, necessitarem més de 30 viatges... a veure com ho fem.
Des de Chilangolandia, i a l'espera de trencar amb la militància abstèmia zapatista ballant a l'estil de tepito, enviem aquesta última crònica recordant a Chaplin: “un dia sense riure és un dia perdut”, i de collita pròpia: "una vida sense lluitar és una vida perduda".
A la web de Pallasos en rebel·lia pots continuar llegint les cròniques enviades per la expedició.
(*) Vieiros és un publicació digital que s'ocupa de l'actualitat gallega i que compta amb seccions dedicades a temes socials com 'Altermundo' o 'Canais Verd'.
Per a nosaltres és un honor comptar amb la confiança i amistat d'aquest gran fotògraf amb qui, segur, seguirem treballant mà a mà pròximament.
Noves estratègies
Regressem a Galícia i Barcelona. Els pallassos han de regressar a Chiapas en breu, però també hauríem d'establir una estratègia complementaria per a assistir a les invitacions que ens han fet per a anar a actuar a les presons de la ciutat, visitar Atenco i fer que la nostra solidaritat sigui efectiva, a més de conèixer els lluitadors i les lluitadores universitàries.
Si haguéssim d'actuar en cada focus de rebel·lia d'aquest immens país no tindríem dies en la nostra vida. De moment assumim el compromís d'actuar en totes les comunitats zapatistes de la zona nord i, per a això, necessitarem més de 30 viatges... a veure com ho fem.
Des de Chilangolandia, i a l'espera de trencar amb la militància abstèmia zapatista ballant a l'estil de tepito, enviem aquesta última crònica recordant a Chaplin: “un dia sense riure és un dia perdut”, i de collita pròpia: "una vida sense lluitar és una vida perduda".
A la web de Pallasos en rebel·lia pots continuar llegint les cròniques enviades per la expedició.
(*) Vieiros és un publicació digital que s'ocupa de l'actualitat gallega i que compta amb seccions dedicades a temes socials com 'Altermundo' o 'Canais Verd'.