En el 60è aniversari de la mort de Gandhi (30 gener), de la Declaració Universal dels Drets Humans (10 desembre), de l'ocupació de Palestina (15 maig) i en el 49è aniversari de l'ocupació de Tibet (10 de març), la Fundació CASA DEL TIBET i NoVA – NOVIOLÈNCIA ACTIVA organitzen el cicle de formació amb documentals sobre estratègies noviolentes per a fer possibles altres mons, que es realitza cada dimarts i dijous, de 19:00 a 21:00h a la Fundació CASA DEL TIBET C/ Rosselló 181. (entre Aribau i Muntaner) 08036 Barcelona |
|
||||||
A l'inici del segle XXI fa vergonya d'ésser humà. Hem acceptat com a normal un munt de fets i d'estructures totalment inacceptables. Una violència estructural que provoca cada dia la mort i la desgràcia de milions de persones. I una violència opressora que imposa un desordre establert a favor dels més rics i poderosos.
Davant aquesta violència que menysté les llibertats democràtiques i que viola els més elementals Drets Humans de les persones i dels pobles, què fem? Quines respostes hi donem?
La resposta contra la violència més estesa és la passivitat, el passotisme, la por, la covardia. “No és cosa meva, no hi puc fer res, és massa arriscat”. La passivitat ens fa còmplices dels més violents i opressors.
La segona resposta habitual és l'acció social, política i jurídica. Fem denúncies a l'opinió pública, manifestacions, declaracions, influïm els polítics, creem candidatures, presentem reclamacions als tribunals de justícia. És el camí normal en societats democràtiques. Però quan malgrat tots els laboriosos esforços no obtenim justícia, i no funciona, hom es pregunta si no vivim en una democràcia formal sotmesa per la dinercràcia d'uns pocs i per l'assentiment còmplice i benestant de molts.
La tercera resposta contra la violència estructural i opressora és la violència “alliberadora”. Emparats en el dret de legítima defensa, quan la justícia no funciona, hi ha gent que creu que s'ha de prendre la justícia pel seu compte i entrem en l'espiral de la violència “ull per ull, tots cecs”, en què guanya la raó de la força i no la força de la raó.
La quarta resposta és la noviolència, que des de fa només 100 anys s'està mostrant com una de les innovacions socials més potents i sorprenents per depassar les altres respostes, amb l'objectiu de reduir la violència estructural, de no justificar l'espiral de violència opressora, de fer-nos sortir de la passivitat i de forçar la transformació dels conflictes per la via del diàleg.
És aquesta via, aquesta resposta noviolenta que volem conèixer i explorar, a partir de veure i reviure algunes de les experiències més significatives arreu del món i a casa nostra. Aprendre de la seva aplicació, en molts casos genials, per part d'unes persones i d’uns pobles, que ens han obert les portes a un futur en què la violència no sols no sigui exaltada sinó que sigui mal vista en tots els estats i tots els racons del món.
Volem compartir i aprendre aquesta estratègia de la noviolència, que no s'ha de confondre ni reduir a les accions sense violència. L'estratègia noviolenta cerca afrontar la injustícia sense generar més violència, sense negar el món pacífic que vol aconseguir; vol forçar la via del diàleg i de la democràcia, quan aquesta ja no vetlla pels interessos de les majories del món. Volem estudiar les experiències de persones i de lluites per poder actualitzar-les i aplicar-les als conflictes actuals locals i globals.
Comencem el cicle el 2 d'octubre, dia de l'aniversari del naixement de Gandhi, que com a pioner de la noviolència social i política, ha anat influint en tots els altres conflictes que tractarem, i finalitzen el 29 de novembre. Consulta el programa de les diferents ponències.
- Share
-
-
-
-
-
-
-
Send to a friend
-
more...
Vista del calendari
| Vista del mapa
| Esdeveniments passats
| Avui
| Aquest mes
| Aquest any
| Calendaris
| 
